Dissenyadora de joies, i per tant
escultora, Maria Assumpció Piquer veu el traç ferm dels seus
dibuixos exposat nu, sobre l’únic suport de la tela i el paper.
D’una llarga trajectòria com a professional de l’art per encàrrec, ara com a dissenyadora, ara com a professora de dibuix i pintura, l’obra d’aquesta artista manresana n’ha heretat un eclecticisme que busca unes maneres pròpies a través de la barreja de tècniques i estils. No és difícil trobar, en l’obra que ara presenta, per primer cop, a l’ull públic, l’empremta dels impressionistes, d’un cert expressionisme -que han marcat el seu aprenentatge i la seva passió per la pintura – i el ressò del decó, un estil no gens aliè a l’entorn on la seva vocació artística ha anat fructificant.
Filla de la Manresa comercial i ciutadana, deutora d’una formació en la que no hi han faltat ni la música ni l’art, Maria Assumpció Piquer ha dedicat però la seva vida professional a allò que coneixem com arts aplicades, joieria, decoració i a l’ensenyament. Val a dir, la seva és una vocació desenvolupada si us plau per força en aquest àmbit on es toquen l’art i la supervivència. La supervivència de l’artesà.
D’una llarga trajectòria com a professional de l’art per encàrrec, ara com a dissenyadora, ara com a professora de dibuix i pintura, l’obra d’aquesta artista manresana n’ha heretat un eclecticisme que busca unes maneres pròpies a través de la barreja de tècniques i estils. No és difícil trobar, en l’obra que ara presenta, per primer cop, a l’ull públic, l’empremta dels impressionistes, d’un cert expressionisme -que han marcat el seu aprenentatge i la seva passió per la pintura – i el ressò del decó, un estil no gens aliè a l’entorn on la seva vocació artística ha anat fructificant.
Filla de la Manresa comercial i ciutadana, deutora d’una formació en la que no hi han faltat ni la música ni l’art, Maria Assumpció Piquer ha dedicat però la seva vida professional a allò que coneixem com arts aplicades, joieria, decoració i a l’ensenyament. Val a dir, la seva és una vocació desenvolupada si us plau per força en aquest àmbit on es toquen l’art i la supervivència. La supervivència de l’artesà.
Ramon Aymerich. La Vanguardia,1996.
